L’exposició “Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci” s’inaugura el 15 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya

L’exposició “Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci” s’inaugura el 15 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya

A partir de dimarts vinent obrirà portes a Barcelona l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci. El muntatge -que entre abril i juny es va poder veure al Centre Cultural el Casino, de la capital del Bages- és una producció de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes.

Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci -que serà inaugurada a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Catalunya- ofereix per primer cop una perspectiva completa d’Amat, que va més enllà de K.L. Reich i que aprofundeix en aspectes com el seu activisme cultural i polític i l’exercici del periodisme, tot vinculant-lo a l’anomenada “generació sacrificada”, formada per escriptors com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Pere Calders, als quals l’esclat de la Guerra Civil va estroncar les respectives carreres literàries.

Comissariat per Josep Alert, Joaquim Aloy, Llorenç Capdevila i Àngels Fusté, i dissenyat per Estudi Mestres, el muntatge incorpora reproduccions de documents fins ara inèdits, entre els quals destaquen diferents cartes escrites des del front de guerra, o un exemplar de la novel·la El casino dels senyors, dedicat i signat per Amat-Piniella el 2 de gener de 1960, moments abans de ser expulsat de Manresa per un dirigent falangista.

Concebuda com una eina destinada a reivindicar la memòria de l’escriptor, l’exposició -que es podrà visitar fins al 6 de gener- no tan sols pretén informar per mitjà de textos, imatges i objectes, sinó que també vol emocionar a través dels sentits, per mitjà de recursos escenogràfics amb una alta càrrega simbòlica. És el cas dels llibres oberts i suspesos a l’aire -símbol de l’esclat cultural de l’etapa republicana- o les filferrades amb fragments adherits de K.L. Reich, que volen ser una metàfora de l’experiència concentracionària al camp de Mauthausen.

Juntament amb l’exposició, el Museu d’Història de Catalunya ha organitzat un programa d’activitats complementàries, amb la participació d’experts en literatura concentracionària, com David Serrano, Marta Marín-Dòmine i Enric Berenguer, a més de l’actuació de Brossa Quartet, que oferirà l’espectacle Músiques de l’Holocaust, amb textos de l’escriptor manresà.