David Serrano: “Amat-Piniella continua sent actualment un personatge incòmode”

David Serrano: “Amat-Piniella continua sent actualment un personatge incòmode”

Davant més d’un centenar de persones, David Serrano -expert en Amat-Piniella i professor de la Universitat Ramon Llull- va exposar ahir, dijous, al Museu d’Història de Catalunya, els trets bàsics de la figura i l’obra de l’escriptor manresà, a qui va definir com “un escèptic esperançat, amb una vida marcada per un passat traumàtic”.

En paraules de l’investigador sabadellenc, K.L. Reich “és una novel·la que parla dels vençuts, que converteix la paraula en denúncia i que Amat ja tenia pensada al mateix camp de concentració, com succeeix també amb Primo Levi”.

Segons el professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, actualment Amat-Piniella “continua sent un personatge incòmode, com ho prova el fet que la seva principal novel·la no es faci llegir actualment als instituts, després d’haver estat durant uns anys lectura obligatòria de batxillerat”.  Segons l’investigador, la decisió d’escriure K.L. Reich respon a “una necessitat dolorosa”, viscuda com un imperatiu ètic per part de l’autor, una necessitat que assumeix per mitjà del relat ficcionat, “una opció arriscada, que en aquells moments no era ben vista en determinats àmbits”.

A parer de David Serrano, K.L. Reich “va molt més enllà d’una novel·la testimonial”, per esdevenir “una novel·la de la condició humana, en la mateixa línia d’escriptors com Albert Camus”. Per arribar-hi, l’autor parteix de la premissa que “el camp de concentració és com un laboratori, on el personatge-heroi es troba immers en un context en transformació”, cosa que fa que se la pugui definir com una bildungsroman o novel·la de formació, ja que “de fet, els personatges neixen i evolucionen dins el camp”.

En parlar de la construcció dels personatges de K.L. Reich, Serrano va posar èmfasi en el recurs a l’essencialització per part de l’autor, basat en la fusió a partir de personatges reals.

En definitiva, va concloure Serrano, la gran aportació d’Amat a través de la seva novel·la és una reflexió moral, en la qual “els salvats són aquells que es mantenen íntegres i moren al camp i els enfonsats són els que es deixen embrutir moralment”.