LA MINERIA DE SAL AL BAGES
 
La formació geològica Cardona s'estén pel subsòl de la depressió central catalana i en particular sota el nord del Bages. És ben coneguda pel seu únic aflorament a la muntanya de sal de Cardona, on el clorur de sodi, sal comuna o mineral halita és explotat des de temps immemorials. En conjunt la formació Cardona està constituïda per les sals precipitades durant el període Eocè a partir de l'evaporació del mar poc profund que, entrant per l'actual golf de Biscaia, ocupava la depressió de l'Ebre fins al Bages. La formació geològica Cardona té una potència mitjana o gruix al llocs no ha estat plegada d'uns 300 metres, però a les zones anticlinals, com són Cardona i Súria, la seva potència és molt més gran. A les zones que no han estat engruixides per plegaments, la formació Cardona presenta, de dalt a baix, el següent perfil de composició mineral:

1) Unitat halítica superior, o sal de sostre, composta de capes primes alternades d'halita -clorur de sodi- i d'argila, sovint també amb guix o anhidrita -sulfat de calci. Aflora a la muntanya de Sal de Cardona. La potència és d'un mínim de 30 m a les zones planes, però molt més gran a les zones plegades.

2) Unitat carnal·lítica que consta majoritàriament d'halita amb algunes capes intercalades de carnal·lita -clorur de potassi i magnesi. La presència del potassi es va conèixer quan un pou de Súria, i més tard alguns de Cardona, van arribar a aquesta unitat carnal·lítica. El gruix mitjà és d'uns 80 m.

3) Unitat de silvinita o silvita, composta per capes alternes d'halita i silvinita -clorur de potassi. Té uns 20-30 m de potència. És el nivell explotat per la mineria potàssica a Súria, Sallent i Basareny i, fins l'any 1990, a Cardona.

4) Unitat halítica inferior, sal gris de mur o sal vella. És el nivell més potent, on l'única sal és l'halita.

5) Unitat d'anhidrita. Constitueix la base de la formació salina, amb només 5-10 m de potència.

L'any 1912, en una galeria d'explotació de sal comuna del pou proper a la casa del Salí, a Súria, a uns 60 metres de fondària es va descobrir que el jaciment salí contenia també mineral potàssic. Aviat els pous de Cardona arribaren també al nivell de la carnal.lita -clorur de potassi i magnesi-. Posteriors sondejos miners revelaren l'existència de la rica i extensa conca potàssica catalana, amb presència de silvita -clorur de potassi- a més fondària. Pocs anys després, amb l'obertura de nous pous miners i la instal.lació de plantes de separació del mineral, començà l'explotació comercial de la sal potàssica a Súria l'any 1925, a Cardona el 1930 i a Sallent l'any 1932. L'explotació de Vilafruns, a Balsareny, s'inicià bastants anys més tard. El potassi d'utilitza per a la fabricació d'adobs. L'any 1990 la mina de Cardona tancà, havent arribat a més de 1000 metres de fondària. L'actual explotació de sal comuna en galeries poc profundes i l'aprofitament del runam nou són activitats hereves de la mineria de potassa a Cardona.

(plànol de les àrees minades al Bages)

Durant les primeres dècades de l'explotació el material de rebuig es quedava a l'interior de la mina, omplint les galeries a mesura que s'abandonaven. A partir dels anys 60 però, el material de rebuig comença a abocar-se al costat de les instal·lacions mineres. Així neixen els runams salins o escombreres. Com a resultat de l'activitat minera, als inicis del segle XXI tenim al Bages set runams salins, dels quals dos en creixement, quatre més abandonats i només en explotació, del qual se n'aprofita el clorur sòdic. Les mesures aproximades d'aquests runams salins a finals de l'any 2003 són les que la taula detalla.

Runam
Superfície
Volum
Massa
Creixement anual
Estat
Hectàreas (Ha)
Milions de m3 (Mm3)
Milions de tones (MT)
Milions de tones (MT)
Cardona, runam vell
9,5
3
5
- 0,5

En explotació per Ercros

Cardona, runam nou
12,5
0,001
0,001
- 0,00001
Àrea en restauració per Ercros.
Cabanasses (Súria)
(1)
(0,05)
(0,1)
- 0,001
Tapat, propietat d'Iberpotash.
El Fusteret - Súria
27
15
22
+ 0,7
En creixement, propietat d'Iberpotash.
Vilafruns (Balsareny)
(6)
(1,7)
(3)
0
Restaurat per l'ACA, amb finançament de l'Estat, tot i ser propietat d'Iberpotash.
El Cogulló (Sallent)
48
20
41
+ 1,3
En creixement, propietat d'Iberpotash.
La Botjosa (Sallent)
13,5
2,3
4
- 0,05
Abandonat, propietat d'Iberpotash.
Total
110,5
40,3
72
+ 1,45
El runam restaurat de Vilafruns i el tapat de Cabanasses, no es computen al total.
Plànol de situació els runams salins del Bages en relació a la xarxa fluvial

En conjunt doncs, els runams salins del Bages acumulen ja uns 72 milions de tones de residus salins. Els runams en actiu del Cogulló de Sallent i del Fusteret de Súria, en conjunt, creixen a un ritme de 2 milions de tones anuals, segons estimacins de l'any 2005. Degut a l'increment de la quantitat de sal de rebuig de Sallent, el runam del Cogulló ha esdevingut una gegantina muntanya visible des de tot el Pla de Bages i més alta que la muntanya veïna del Cogulló. S'hi s'aboquen unes 5000 tones/dia de residus. Súria ven uns 0,5 MT anuals de sal comuna, però una part encara major es llença al seu runam. Els runams salins són autèntiques muntanyes artificials, desnaturalitzadores del paisatge. La magnitud dels residus generats per la mineria potàssica al Bages i acumulats als runams equival, en números grans, a prop del total de residus urbans o del total de residus industrials de Catalunya. Al balanç de la comarca, als 2,0 MT de creixement anual s'han de descomptar els 0,5 MT que s'exploten anualment del runam de Cardona i les pèrdues estimades en 0,1 MT per dissolució de sal dels runams abandonats per l'aigua de pluja.

L'any 1998, la companyia Iberpotash va adquirir a Suria-K i Potasas del Llobregat SA les mines de potassa de Súria, Sallent i Balsareny. La compra inclou també els runams, tant els actius del Fusteret de Súria i el Cogulló de Sallent, com els abandonats de Vilafruns (Balsareny), la Botjosa (Sallent) i el petit del pou de Cabanasses (Súria). Cap d'aquests runams ha estat declarat recurs miner de secció B, pas previ a la seva explotació. Els runams de Cardona pertanyen a Ercros Industrial SA, una empresa filial d'Erkimia, des del tancament de la mina de potassa de Cardona l'any 1990.

La composició del material que s'aboca als runams salins és fonamentalment clorur sòdic (83%), a més del clorur de potassi que no s'ha aconseguit separar (3%), terra i argila (5%) i aigua (8%).

Material
Clorurs (Cl-)
Sodi (Na+)
Potassi (K+)
Magnesi (Mg++)
Sulfat (SO4--)
Total
%
%
%
%
%
%
Clorur sòdic (NaCl)
50,5
32,7
-
-
-
83,2
Clorur de potassi (KCl)
1,3
-
1,5
-
-
2,8
Clorur de magnesi (MgCl)
1,0
-
-
0,4
-
1.4
Insolubles
-
-
-
-
-
1,1
Altres
-
-
-
-
2,0
3,7
Aigua (H2O)
-
-
-
-
-
7,8
Total
52,8
32,7
1,5
0,4
2,0
100

El decreixement dels runams abandonats de Vilafruns i de la Botjosa, així com del runam petit de Cabanasses i del runam vell de Cardona, és degut a la dissolució per l'aigua. Lògicament, els altres tres runams també tenen pèrdues de sal per dissolució, en quantitat proporcional a la seva superfície. Ambdós clorurs, el de sodi i el de potassi, són molt solubles en aigua, de l'ordre del 28% (= 280 g/L). A més, una aigua ja saturada de clorur de sodi o salmorra dissol encara un 2,3% de clorur de potassi. Amb els anys, la pluja acabaria per arrossegar primer tot el clorur de potassi del runam i després el clorur de sodi. La quantitat total estimada de material salí dissolt i arrossegat per l'aigua dels runams del Bages, tant dels runams en creixement com dels abandonats, és de l'ordre de 300.000 tones anuals;és a dir, de l'ordre de 1.000 tones per dia. Els runams salins no s'assenten sobre terreny prèviament impermeabilitzat.

L'aigua de pluja dissol la sal dels runams. A les parts on no s'aboca, el nivell del runam va descendint progressivament, mercès a la contínua dissolució i arrossegament de residus salins per l'aigua. Els testimonis d'alguns materials estranys dipositats al runam i que com una teulada han protegit la sal de la dissolució permeten mesurar el descens dels runams. Actualment, al runam de Súria s'observa una antiga llançadora abandonada, sostinguda per una columna de 2 metres d'alçada. Des del moment en que aquesta llançadora va quedar allà on es troba, el runam ha descendit en 2 metres, arrossegat per l'aigua de pluja. Aquests milions de tones de sal que falten als runams han anat a parar majoritàriament a la xarxa fluvial del Llobregat.

El runam del Fusteret - Súria (galeria de fotos)

El runam del Fusteret de Súria es troba contigu a la planta de tractament, al sud de la població. Des dels anys 1950s s'hi aboca el residu de la mina de Súria, fins aleshores els residus s'havien retornat a l'interior de la mina. Segons les dades de producció pròpies de Súria-K, la fracció potàssica va significar només el 20% del del mineral extret durant la dècada dels anys 1990s, significativament per sota del 25% assolit durant la dècada anterior. El menor percentatge mitjà d'aprofitament, amb un estrat geològic bastant uniforme, ha de ser degut a una explotació menys precisa. Aquesta menor precisió més l'increment de l'explotació expliquen el sobtat increment de les mides del runam de Súria a partir de l'any 1990.

Fotos aèries del runam Súria obtingudes respectivament l'any 1980, a dalt en blanc i negre, i l'any 2001, a baix en color. El gran creixement del runam en aquests anys, molt més en volum dels residus acumulats que no pas en extensió, queda reflexat per aquestes fotos superposables. (fotos ICC)

L'any 1998, l'Ajuntament de Súria va aprovar inicialment la requalificació de terrenys limítrofs amb el runam per permetre'n l'ampliació sol·licitada per l'empresa Suria-K. La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, però, atenent a les al·legacions rebudes, va denegar el canvi de qualificació, en va retallar les pretensions i va remetre el projecte a l'informe favorable del dpt. de Medi Ambient. Aquest fet va donar peu a que el projecte d'ampliació del runam es tramités com a programa de restauració, d'acord amb allò que estableix el decret 343/1983 de restauració de terrenys afectats per activitats extractives. Així les coses, amb les mines encara en poder de Suria-K i Potasas del Llobregat SA, es van iniciar sengles expedients anomenats de restauració per als runams de Súria i del Cogulló. Després de 15 anys de vigència del decret, el motiu de la presentació de programes de restauració al dpt. de Medi Ambient de la Generalitat no fou altre que l'interès de l'empresa en aconseguir autoritzacions administratives per a preteses ampliacions.

L'any 1999, Suria-K, l'Ajuntament de la població i un professor de la facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya com a còmplice necessari i probablement també ingenu, van presentar l'ampliació pretesa del runam salí com l'origen d'una gegantina escultura per valoritzar el paisatge. L'estudi artístic, elaborat en un món irreal, prescindia de qualsevol consideració terrenal. Ignorava tota legalitat sobre aigües, residus, activitats extractives o catalogació del sòl; no tenia en compte la solubilitat de la sal, la inestabilitat del runam, ni les filtracions d'aigua salada que tenen l'origen en el runam de Súria. L'única premisa considerada fou que el runam doblava l'extensió en els propers 25 anys, d'acord amb els plans de Suria-K.

L'expedient del runam de Súria fou el primer a ser considerat pel dpt. de Medi Ambient. Sota l'enganyós nom de programa de restauració, Suria-K demanava d'aproximadament doblar la superfície del runam, fent-lo créixer en direcció sud, cap a Cerarols. Les mesures de restauració presentades s'aplicarien al terreny que hauria d'ocupar l'ampliació del runam, una vegada s'haguessin comercialitzat els milions de tones de residus que el programa preveia d'abocar durant, com a mínim, 25 anys més. L'estudi menystenia la filtració d'aigua salada que rep el riu Cardener al Fusteret i l'atribuïa a un origen natural. En realitat, la filtració de sal al Fusteret té l'origen al runam i és la més greu de la conca. L'única afectació ambiental reconeguda per l'estudi és la paisatgística.

Després de l'addició de nombroses esmenes per part de la D.G. de Boscos i Biodiversitat del dpt. de Medi Ambient al projecte presentat incialment per Suria-K, la secció de Protecció de l'Entorn, depenent de la D.G. de Boscos i Biodiversitat del dpt. de Medi Ambient de la Generalitat, va aprovar el juliol del 2003 un refregit i mal anomenat programa de restauració de Súria. Les al·legacions de la plataforma MontSalat i de la companyia subministradora Aigües de Barcelona SA, frontalment contràries a aquest programa que en realitat és d'ampliació i no dóna garanties per a la restauració, no han estat tingudes en compte.

D'entre la llarga llista de mesures introduïdes pel dpt. de Medi Ambient al mal anomenat programa de restauració del runam de Súria per tal de controlar-ne els lixiviats d'aigües salines que es filtren al riu Cardener al Fusteret, hi ha la construcció d'una rasa perimetral al runam. Aquesta rasa s'ha construït l'any 2005. Però la rasa, adequadament impermeabilitzada, no segueix exactament el marge del runam on realment por recollir aigua salada lixiviada a tot el volt, sinó que a trams se'n separa. En alguns trams, entre la rasa i el runams queden fons de vall o terrenys per a l'ampliació del runam. En aquests trams, on la rasa està separada del peu del runam, la rasa no pot de cap manera recollir l'aigua salada que baixa del vessant del runam.

El runam del Cogulló (galeria de fotos)

El runam del Cogulló de Sallent, tot i ser el més gran, també és el més recent. Aquesta muntanya de residus ostentosament visible des de pràcticament tota la Catalunya central se la coneix també popularment amb els noms de runam de la democràcia -ja que aquesta muntanya de residus s'ha format en temps de democràcia- i com a Montsalat. El nom oficial prové de la muntaya veïna del Cogulló, on es troben les restes d'un poblat ibèric. Actualment, el runam del Cogulló és ja més alt que la muntanya d'on pren el nom i presideix el paisatge al nord del pla de Bages.

Fotos aèries dels runams Sallent obtingudes respectivament l'any 1980, a dalt en blanc i negre, i l'any 2003, a baix en color. Aquest parell de fotos aèries, superposables per ser de la mateixa superfície i a la mateixa escala, testimonien el creixement desmesurat del runam del Cogulló en aquests anys. (fotos ICC)

S'hi aboca el material de rebuig procedent de la mina i planta de tractament de Sallent. Una cinta transportadora condueix els residus salins des de la planta fins al cim del Cogulló. En aquest cim, prop del poblat ibèric, hi havia tingut també una gran bassa de llots retinguts per una presa de terra. Després de l'accident a la bassa minera d'Aznalcóllar, Iberpotash va deixar d'abocar fangs al Cogulló i la gran bassa està ja pràcticament seca.

El programa de restauració -en realitat d'ampliació- que Iberpotash va heretar de Potasas del Llobregat SA pretén multiplicar per 4 l'àrea d'aquest runam ja gegantí, fent-lo créixer fins a ocupar 120 Has. L'ampliació es dirigeix, tal com marca ja l'avanç del runam, en direcció oest cap a Santpedor. El camí de Sallent a Santpedor i la riera de Soldevila quedarien soterrats sota la muntanya de residus. L'any 1998, després de ser presentat el projecte, el programa es va aturar. L'any 2003 però, una vegada aprovat el programa de restauració de Súria, el dia 28 de novembre el DOGC anunciava l'exposició pública del programa de l'explotació de Sallent i Balsareny. En realitat, el programa exposat a final del 2003 correspon a aquell del 1998, sense cap actualització. La plataforma MontSalat ha presentat la corresponent al·legació en contra.

Aquest programa inclou també estudis dels runams abandonats de Vilafruns (Balsareny) i la Botjosa (Sallent), sense donar-los però cap solució efectiva de restauració.

La panoràmica del Pla de Bages presidida pel runam salí del Cogulló. A l'esquerra, en blanc i negre, la foto presa l'any 1997. A la dreta i en color, la foto del març del 2005 obtinguda des del mateix lloc. Observeu el creixement del runam del Cogulló en aquests anys.

L'any 2005 s'ha iniciat la construcció d'una rasa perimetral i impermeabilitzada al runam del Cogulló i el condicionament de terrenys d'ampliació vers l'oest, en direcció a Santpedor.

El runam de la Botjosa (Sallent) (galeria de fotos)

El runam de la Botjosa es troba al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, en una zona doncs habitada. Conté bàsicament els residus de la mina Enrique, ja clausurada. Igual com els casos de Súria, de Balsareny i del runam vell de Cardona, s'evidencia que l'emplaçament escollit per al runam no respon a cap altre criteri que el de la proximitat a la planta per minimitzar el transport. El runam de la Botjosa s'assenta damunt d'una terrassa fluvial i en salinitza l'aqüífer. Als peus del runam, limitades entre el propi runam i la carretera en una direcció i entre la planta de tractament i el barri de la Botjosa de l'altra, es troben les basses que s'utilitzen per a la separació del mineral.

L'any 1993, quan el runam portava ja més de 10 anys d'abandó, l'Ajuntament de Sallent va encarregar a la consultoria Eco-Lògica un estudi sobre la viabilitat de la restauració d'aquesta escombrera. L'estudi testimonia l'impacte de salinització de les aigües i presenta quatre alternatives d'exportació dels residus -el transport amb tren i abocament al mar, la dissolució i transport a través del col·lector de salmorres, el transport per cinta a l'interior de galeries mineres i el transport per fluïdització a l'interior de les galeries- dues de remodelació per a disminuir l'impacte al paisatge i la possibilitat d'aprofitament del clorur sòdic. Cap d'aquestes propostes de restauració s'ha dut a terme.

Únicament s'ha d'assenyalar l'assaig pilot de tapar amb terra una part del runam, exitós a la part del capdamunt plana on la terra s'aguanta i algunes plantes, sobretot de les famílies de les gramínies i de les Compostes, a més d'alguns halòfits, els especialistes en créixer damunt de sòls salins,, aconsegueixen d'arrelar-hi. Aquest assaig demostra que ben poc gruix de terra damunt del residu salí és suficient per permetre el creixement de la vegetació. Per tant, tapar els runams per integrar-los al paisatge i a la vegada disminuir molt significativament la quantitat d'aigua lixiviada, és una opció possible.

El runam de Vilafruns (Balsareny) (galeria de fotos)

El runam abandonat de Vilafruns està situat a costat del pou i de la colònia minera. Comparativament, és el menor dels runams de la banda del Llobregat. A la seva superfície es dibuixa bé l'efecte de la dissolució de la sal amb la pluja.

Tot i que Vilafruns entra al programa de restauració en tràmit per a Sallent i Balsareny, no se li preveu cap solució de restauració. El programa esmenta com a impacte més greu el paisatgístic, ja que es troba molt proper a la carretera del Llobregat molt transitada. La mesura correctora que proposa és la plantació d'alguns arbres entre el runam i la carretera.

El runam de Cabanasses (Súria) (galeria de fotos)

A diferència de la resta, el runam de Cabanasses no està constituït per material de rebuig de plantes de tractament de mineral, sinó pel material extret amb l'obertura del primer pou de Cabanasses. La seva composició és doncs una mica diferent; no conté potassi. És el més petit de tots els runams. Tot i ser prou gran per salinitzar la riera d'Hortons, resulta insignificant al costat de les muntanyes de residus del Cogulló i de Súria.

Durant els anys 2003 i 2004 es va obrir un segon pou de Cabanasses. La terra sobrant de l'obertura d'aquest nou pou s'ha utilitzat per cobrir el runam, de manera que el runam de Cabanasses és el primer i únic dels runams salins del Bages que ha estat tapat. Ara queda molt més dissimulat al paisatge. Posteriorment es van construir dues basses al peu del runam tapat per a recollir els lixiviats salats. Amb tot plegat, el petit runam de Cabanasses es pot donar per clausurat. Caldrà fer el seguiment de com disminueix la salinització al capdavall de la riera d'Hortons.

El runam nou de Cardona (galeria de fotos)

L'abandó de la mina de potassa de Cardona va deixar inactius els seus runams. El material dels runams va ser declarat recurs miner de secció B per la D.Gral. d'Energia i Mines quan Ercros Industrial SA va sol·licitar-ho, presentant un pla d'explotació i d'ús de la sal bàsicament en factpories pròpies per a la producció de clor. Anualment, Ercros extrau unes 500.000 tones de sal dels runams.

Entre els anys 1991 i 2011, Ercros ha estat explotant el runam Nou fins a buidar-lo completament. Els treballs de restauració del terreny alliberat del runam Nou estan projectats.

El runam vell de Cardona (galeria de fotos)

El runam vell de Cardona està situat a l'entrada de la vall Salina. Ell és el culpable de la desfiguració de la muntanya de sal roja de Cardona. Ercros va iniciar l'explotació del runam Vell l'any 2008, tot i que la puresa de la seva sal és menor.

A la vegada que s'explota sal dels runams de Cardona, l'empresa Minas de Cardona SL obté sal de millor qualitat per explotació minera.

Un ambiciós projecte de restauració, lligat també amb el projecte d'explotació turística de la muntanya de sal, pretén remodelar l'espai del runam vell de Cardona.