Enrere

Breu història del naixement del nostre Barri

 

La Plaça Catalunya ... fa molts anys

Es podria dir que aquest barri, que porta el nom de Plaça Catalunya-Barriada Saldes, és un barri sense història, però sense història no hi ha res ni ningú. Vull dir que és un barri jove, modern, per tant no té una història antiga, però sens dubte que aquest sector de Plaça Catalunya-Barriada Saldes i les cases del seu entorn que constitueixen aquesta comunitat de veïns, compta amb molts elements i temes d’interès.

Podem parlar per exemple de la seva toponímia, és a dir, els noms d'aquests contorns i el seu origen.

En primer lloc podem parlar una mica de la toponímia que és la ciència que origina els noms de llocs. Noms que figuraven antigament i que han persistit fins els nostres dies, els dos exemples més significatius són El Pujolet i el Tossal dels Cigalons

Pensem en el Pujolet, si s'ha conservat és perquè donava nom a un camp de futbol, sinó, ningú parlaria del Pujolet. Antigament amb el nom de Pujolet es considerava una zona més amplia que començava més o menys al passeig on hi ha el Teatre Kursaal, l'església de Crist Rei etc., i anava pujant fins aquí dalt; és a dir, són topònims que tendeixen a desaparèixer si no hi ha una circumstància que els hagi conservat com en aquest cas. Doncs bé, un altre topònim antic, del que ara se'n parla i que s'ha revitalitzat quan es parla d'urbanització i aquestes coses (pla parcial) , és el Tossal dels Cigalons. Abans se'n parlava en els contractes de compra i venda de terrenys, arrendaments etc.

També subsisteix encara el nom de cal xerraire i cal Saldes, un nom antic al barri però modern a la toponímia; cent anys enrera ningú en parlava de cal Saldes, no existia la casa i menys el motiu. I anem al nom de Pujolet, fixeu-vos que és el diminutiu d'un diminutiu: puig, pujol, pujolet, és a dir una muntanyeta molt petita; si a Manresa volem presumir una mica, podem dir que és com Roma, una ciutat edificada sobre muntanyes, potser no ens assemblem en res més però en això si. Manresa va començar a edificar-se sobre muntanyes, Puig Cardener, després el Puig Mercadal, després vénen els tossals, el Tossal del Coro. Són noms que mostren l'orografia, el paisatge físic de Manresa que és molt accidentat, hi ha moltes pujades i baixades fins i tot en els noms dels carrers: Pujada del Castell, Baixada dels Drets, etc. El Pujolet, que ara el veiem tan reduït, es va fer més popular d’ençà el 1926 quan hi va començar a jugar el Centre d'Esports Manresa.

El Tossal dels Cigalons és un altre cas típic, molts veïns poden recordar que ja fa uns anys, va sortir un reportatge a la "Gazeta de Manresa" on es deia que en aquest indret hi havia una taverna en que els, pagesos hi anaven a fer el cigaló. Segons el diccionari aquesta paraula té dos significats, per un cantó vol dir una cigala petita, aquestes cuques que fan ric-ric, i després aquesta copeta de la qual hem parlat, que és una aplicació més moderna. En l’arxiu Històric de Manresa podem trobar una nota de l'any 1279, una escriptura en llatí del notari Bernat Sala, es tracta de la compra-venda d'un camp de conreu situat en un lloc nomenat els cigalons; a mi em sembla que el nom cal atribuir-lo a la fauna del lloc, com podia ser el tossal dels grills.

Un altre nom que és el més conegut i que dóna nom, en part, a l'associació de veïns és el de cal Saldes. Un tal Tomàs, que va venir del poble de Saldes sota el Pedraforca, va comprar unes terres, on hi va construir la casa, una granja. És curiós com un nom sobrevingut, que no és el nom propi de la persona sinó el del poble d'origen d'aquesta família i amb el que van començar a ser coneguts a Manresa, ha batejat tot un barri; amb una fotocòpia del pla de Manresa de 1913 l'única casa que es troba en aquest indret és cal Saldes.

Quant als noms dels carrers, ja són més moderns i han anat substituint els topònims antics. En una guia de Manresa de l'any 1882 no es cita cap carrer dels actuals del barri, en canvi al 1904 ja surten tres carrers, són el carrer Pujolet, el carrer Saclosa i el carrer Sant Fruitós, si bé en el plànol de 1913 no es troba el carrer Pujolet, potser perquè només hi havia unes cases sense forma de carrer.

Com sorgeixen aquests noms? doncs bé, el carrer Saclosa el van batejar el 1883, en sessió de l'Ajuntament del dia 8 d'octubre. L'acta que ho registra diu així: "Acuérdase dar a la calle trazada en el antiguo camino del Pujolet el nombre de Moral i de Saclosa que aquí en Manresa conserva perpetuo recuerdo por el gran beneficio que sus proyectos han reportado a este término municipal". Per tant el carrer Saclosa és el nom de carrer mes antic d'aquest barri.

El segon carrer en antiguitat, amb nom que consti, és el carrer Sant Fruitós; per un acord de l'Ajuntament del 28 de gener de 1884 es dóna el nom de Sant Fruitós al que "partiendo de la calle Bruc va a parar a la de Saclosa". El motiu d'aquest nom, ja es compren, és perquè és un dels patrons tradicionals de Manresa.

Un altre nom de carrer, ja més modern és el dels Tres Roures. Em sembla que data de l'any 1922 i que recorda els fets de l'any 1822 (es celebrava el primer centenari) en que una vintena de manresans van ésser assassinats a la carretera de can Masana en el lloc dit dels Tres Roures.

L 'altre carrer que va en antiguitat és el de Martí Julià. Li va ésser dedicat el 12 de gener de 1934. El senyor Costa Perramon, regidor, diu que fent-se ressò de la prolongació de l'Era de l'Esquerra, que era el nom que tenia abans, demana que s'acordi de donar el nom de Dr. Martí i Julià a l'esmentat carrer. En Martí i Julià va ser un polític catalanista de finals del segle XIX i principis del XX.

Del carrer General Prim no consta la data exacta en que va ser batejat ni els motius del perquè, encara que el personatge és conegut per tothom.

El que ara és avinguda Tudela s'havia dit sempre "camí de cal Saldes". L 'any 1934 hi va haver una proposta, que no devia prosperar, per posar el nom del Dr. Arola en aquest carrer, i no va ser fins després de la guerra que li van posar el nom actual.

I per acabar, dues paraules de la Plaça Catalunya, en el pla de l'eixampla de 1913 només diu referint-se a aquesta plaça "plaza en proyecto", i no va ser fins l'any 1940 i tants, malgrat les circumstàncies que feien que el nom de Catalunya no fos de moda, li van posar el nom de Plaça Catalunya.

 

Gent de l'AV i el 1r. Ajuntament democràtic

Pavelló "El Pujolet"

Enrere