IMATGES

Baobabs




[Veure més fotos]

 

Madagascar : El Germà Joan Sala


Coneguem al Gmà. Joan Sala

Cartes des de Madagascar

  •  Va néixer el 16 de desembre de 1944 a Santpedor (1).

  •  Al 1955 amb 10 anys va anar a estudiar a Cambrils amb els Germans de la Salle. Posteriorment ingressà a Les (del 1957 fins al 1961) per fer-hi el batxillerat.

  •  1961 Va a Saint Maurice, França (2) , per realitzar-hi estudis encaminats a la formació missionera. Dos anys més tard va a Bordighera, Itàlia (3), per acabar el noviciat.

  •  El 1966 La sort el destina a Madagascar (4). Allà s'hi va estar fins al 1974.

  •  A Tamatave es va dedicar a l'educació en l'escola Stella Maris, per a nens majors de 10 anys.

  •  A Tana va anar a treballar a l'escola Sainte Famille.

  •  Del 1974 al 1977 va anar a treballar al Togo (5).

  •  Del 1977 al 1978 torna a Manresa per convalidar els estudis universitaris i llicenciar-se en químiques.

  • El 1978 torna a Madagascar per quedar-s'hi fins a l'actualitat.

  •  Del 1978 al 1997 resideix a Tana, la capital, on treballà a l'escola Saint Famille i s'inicià en el projecte de l'escola Anna i el Centre d'Anosibe.

  •  Del 1997 fins a l'actualitat treballa a l'escola Stella Maris de Tamatave, una ciutat costanera.

  •  Actualment, cada dos anys, coincidint amb els dos mesos de vacances d'estiu, ve a Santpedor on duu a terme xerrades del país i acaba de perfilar els projectes que està treballant.


 

 

Carta Germà Joan Sala, de pasqua del 2003

Germà Joan Sala
Col·legi Saint Louis
BP 46 AMBOSITRA 306
MADAGASCAR

Ambositra el 7 d’abril de 2003

 

Benvolguts amics

Ja fa un pilot de dies que no he donat notícies de per aquí, l’altre hemisferi. No sé com us ha passat el temps a vosaltres, però el què fa aquí prou desitjaríem que les hores fossin més llargues, sobretot ara que ens hem fixat unes fites per les festes de La Salle, i sembla que estiguem fent una carrera contra rellotge. I en dono gràcies a Déu doncs això vol dir que hem pogut superar aquest any tan difícil.

Ja us vaig dir en quina situació vaig trobar l’escola, però a pesar de tot, ens n’hem anat sortint i fins i tot hem pogut emprendre algunes obres que donaran una bona empenta a l’escola, i tot això gràcies sobretot a PROIDE i a vosaltres. Us ho agraïm de debò. És la solidaritat a ple vent. Els alumnes ja estan preparant amb molta il·lusió una peça de teatre (ja fa forces anys que no se’n havia fet cap) I a més de tot això, enguany heu guanyat la palma pel què fa a les beques de manera que hem pogut ajudar a grups de nens i nenes de 4 escoles més, en escoles de Germans o de la missió, situades en llocs molt humils. No sabeu el servei que els feu encara que no sàpiguen gaire expressar-ho.

Nosaltres aquí fem el què podem però a la veritat el què més fa és el Senyor de dalt. Ara estem veient ja amb confiança el final d’any. Els nois s’han esforçat de valent, encara que sempre desitjaríem més. Seguint llur demanda i la dels professors, els alumnes que passen exàmens oficials, per exemple, aquesta setmana que ja tenim vacances, continuen estudiant -però els en quedarà una altre. I hem fet hores i hores de reforç per tots els que anaven fluixos, en totes les classes. Hi ha un proverbi que els cito sovint: “Tsy misy mafy tsy laitry ny zoto” ( no hi ha res impossible d’aconseguir pel qui realment s’esforça) . Esperem que els resultats de l’any passat (els més fluixos de tota la ciutat) hauran passat a la història.

Tot això, és una mica a la imatge del país i del nostre nou president. Ha pres com a lema: “aconseguir un desenvolupament ràpid i durador en el país” No sé si tots plegats ho aconseguirem però sí que la gent comença a il·lusionar-se veient que moltes coses van canviant, sobretot carreteres i infrastructures en les ciutats i també la manera de governar. Un objectiu així, i amb la voluntat de portar-ho a terme, plau als “donadors de fons” i ens estan ajudant molt. Ja ens convenia que venim de molt lluny!. Però el camí serà llarg.

També estem preparant el terreny als que vindran a l’estiu. En particular per llançar la informàtica en l’escola, començant pels professors. Per ells és una gran novetat i encara més pels nois. Una altra bona notícia és que la casa de les germanes lasal·lianes de Tamatave ja està acabada i s’inaugurarà el diumenge que ve. Em va donar força maldecaps el fer possible aquest somni. Fins ara les germanes vivien en un lloc bastant insalubre i incòmode. El somni iniciat fa 4 anys ara ja és una realitat. I l’escola seva s’en aprofitarà molt. És amb molt de goig que aniré a aquesta inauguració tot i que ara estic a 650 km d’allà. Encara hi tinc una mica el cor enganxat…

Dintre de pocs dies entrarem en les festes de Pasqua i em plau desitjar-vos-les plenes de fervor i de llum interior. Bones festes de Pasqua a vostès i a tota la família. Aquí és la festa que es celebra amb més cura i fervor ja que les pluges s’estan acabant sense les alertes de tempestes, i la frescor que va començant permet de moure’s amb més naturalitat. Que Jesús Ressuscitat us acompanyi a tots.

Tota la gent d’aquí també us saluda. Vostre

Gmà Joan Sala


Carta Germà Joan Sala, del Desembre de 2002

Germà Joan Sala
Collège Saint Louis
BP46 AMBOSITRA-306
MADAGASCAR

Desembre de 2002


Benvolguts amics,

Cada any, aquestes dades ens fan reviure moments intensos. A través d’aquestes senzilles paraules voldria entrar com de puntetes a casa vostra per desitjar-vos, i a la vostra família, un feliç Nadal amb una mirada d’admiració i agraïment pel gran regal que Deu ens fa en el seu fill. I desitjar-vos un any ben nou i ple de felicitat, i que pugueu multiplicar-la al voltant vostre. Cada dia ens reserva mil sorpreses de tots colors. Si les sabem posar-les cada una en el seu lloc amb picardia i un gra de bon humor, lograrem un “puzle” encantador.

En el què venim de curs, i només fa tres mesos que em trobo aquí, ja n’he fet l’experiència diverses vegades. Suposo que haureu endevinat que us escric des de un lloc diferent dels anys passats. Ara estic a 700 km al sud de Tamatave, en una petita ciutat rural de 15.000 h, al centre de l’illa, hom podria dir a les altures ( a 1300 m). El canvi ha sigut força ràpid: tornant de vacances vaig tenir tot just el temps de posar una mica d’ordre en les coses cara al successor i dir un adéu-siau ràpid, ja que el nou curs estava a tocar. I dels 2.000 alumnes als què estava acostumat, vaig passar a 350 que poc a poc han esdevingut els 600 d’ara. Però estem lluny dels què caldria tenir per un funcionament normal de l’escola. Per això estic aprenent d’equilibrista per d’engrescar alumnes i professors tot mirant de trobar queviures. I saber aprofitar del què per ara tenim en abundància: pocs alumnes. Motiva’ls millor i dedicar-se més als que estan més enderrerits, que són força colla.

Hem pensat que la millor manera de sortir-nos-en és de donar-se fites engrescadores i posar-hi el coll. Poques escoles podran esperar tenir un augment dels èxits escolars com ho esperem nosaltres, sobretot entre les escoles que van be: esperem més de un 300 % d’augment! –Qui diu més?- (és fàcil, oi? quan els teníem arran de terra…) I fer treballar la imaginació amb projectes que puguin millorar l’escola i enlairar donant ganes d’aprendre. Comptant amb vosaltres, no dubto que tard o d’hora hi arribem. Per cert que us he de dir que els d’aquí us guanyem, i de bon tros en algunes coses: en el tenir paciència sense murmurar (fa poc dies durant unes 3 hores vàrem esperar al president, - ens l’havien anunciat la vetlla al vespre- però al final no va venir, ja que no van avisar a l’interessat…), en saber somriure quan trobes pedres en l’arròs, o saber esperar en algun llindar que passi el ruixat inesperat, i… en saber tenir fills! M’ha calgut venir aquí per trobar amb carn i ossos famílies de 14 fills – complint a la lletra el desig que hom expressa als nou casats que tinguin 7 fills i 7 filles, per allò de la plenitud de vida (sort que no tots ho posen en pràctica). Això sí, les famílies de 6 fills i més, són colla. Tenir 4 ó 5 fills a l’escola és no és gens estrany, però a mi no em facilita la feina ja que a aquests els ajudem amb descomptes importants, i com que anem escurats de butxaques… Sort que les beques permeten de remeiar-ho una mica!

Si veniu per aquí, el paisatge és magnífic, sobretot en aquests moments. Tot està verd, aigua per tot arreu, camps d’arròs escalonats- estem en zona amb valls i turons- i de mil colors i… poques carreteres: El verd-groc el veureu en el planter, el verd barrejat amb el blau - l’aigua reflecteix el cel- en els arrossars, la terra trepitjada pels bous, té color de fang, els eucaliptus o els herbeis de la estepa són verd fosc… Les cases tenen el color de la terra ja que n’estan fetes, però els acabats i els adorns estan fets amb terres de diferents colors: argiles blanques, vermelles o carbasses. I fins i tot algun blau. El grisos de les fustes i balconades posen en relleu tots els colors vius. Els blancs dels ocells camallargues (aquí en diem els “voropotsy”, ocells blancs) mansos i molt abundants, donen un toc dinàmic.

Un dels plats típics d’aquí el trobareu en abundància en els estacionaments de transports en comú: la paciència que cal assaonar amb bona humor, i en necessitareu força si veniu per aquí. Preneu el temps d’observar tot el què es belluga. Val la pena provar-ho, no hi sortireu perdent. Aleshores si us cau un llamp a 20 m de la casa espatllant el mòdem o si, malgrat les finestres tancades us trobeu amb el vostre despatx ple d’aigua, (l’aigua i el vent junts se les saben totes), aleshores veureu que la lliçó apresa serveix per a tot. Però segurament els contactes que teniu amb els vostres becats us ensenyen més que el què us dic. Ells també us diuen, ben agraïts i a la seva manera, Bon Nadal!

Apa, adéu, i a somiar desperts com ho faig sovint jo que això no fa mal a ningú.

Germà Joan Sala

 

 

Carta Germà Joan Sala, del Març de 2002

Germà Joan Sala
Col·legi STELLA MARIS
BP 126 TAMATAVE
MADAGASCAR

Tamatave, 24 de març del 2002


Benvolguts amics,

  Potser heu rebut tocs de campana de què a Madagascar passen coses estranyes i que les coses no van prou be. No aneu massa errats. Però deixeu-me abans de què us en faci cinc cèntims, desitjar-vos unes santes i felices festes de Pasqua de Resurrecció. Avui hem entrat en la setmana gran dels cristians, una setmana densa que condensa el nucli de la nostra fe. La seva presència, viva i vivificant, és la força més gran que tenim i que ens dona tota confiança malgrat tribulacions i adversitats, i és la font de la nostra alegria. Que Jesús gloriós ens beneeixi i ens doni la força del seu Esperit.

  I de veritat que en tenim força necessitat. Sinó vegeu. Ja portem uns tres mesos, diguem d'ençà del 16 de desembre, dia de les eleccions presidencials, que les sorpreses i esdeveniments varien dia rera dia. Per simplificar, diguem que les eleccions van ser força contrastades. El primer candidat, ha sigut l'actual president del govern des de fa uns 25 anys Ratsiraka, aquest, ja ens tenia acostumats a les pressions de tota mena i fins i tot a les falsificacions dels resultats. La gent però va posar els ulls en el segon candidat: Ravelomanana, un senyor que havia començat de molt poc, venedor de llet, passant per a construir una gran empresa agroalimentària molt coneguda i apreciada arreu aquí, per acabar essent elegit alcalde de la capital, en dos anys ha fet ja transformacions arriscades però que eren urgents i que la gent ha agraït. En les eleccions, va obtenir més de la majoria absoluta a la primera volta. Però l'altre candidat i president del govern va voler disminuir el seu fracàs (amb manipulacions de vots) i fer que en una segona volta el pogués guanyar com fos. Ravelomanana, no ho va acceptar.

  La tensió va anar pujant cadascú quedant-se en la seva. Les Esglésies cristianes unides en el què anomenem FFKM, varen donar ple suport a la recerca de la veritat. Les manifestacions de recolzament a Ravelomanana foren multitudinàries i diàries en la capital i algunes altres grans ciutats dels país. Al cap de dos mesos de manifestacions i vagues de protesta, pressionat per el poble i diferents estaments, va acceptar ser declarat president de la república a l' estadi de la capital. Es feu segons les formes de la constitució però mancant-li el reconeixement oficial. Va ser el cos dels magistrats en exercici qui el va declarar tal. Després seguiren els nomenaments del primer ministre, un home d'aquí, que busca la pau i l'equilibri, i els nomenaments dels altres ministres.

  De manera que des de fa cosa d'un mes tenim dos presidents, dos governs i dues capitals. Ratsiraka va voler restablir la "legalitat" a través de la força, però l'exèrcit i la guàrdia civil es mostrà neutra, i també gran part, però no en totalitat, s'ha mostrat favorable a Ravelomanana. Aleshores va optar per venir a Tamatave i fer-hi el govern bis. La seva jugada ha sigut el tall de la carretera que va a Tana per on transita la gasolina i les mercaderies cap a la capital. Vol augmentar la fam a la ciutat. Però això també ens afecta a nosaltres ja que totes les províncies són molt complementàries. El país queda així ben dividit i aquí, a la diferència de Tana, regne una censura molt ferma.

  Fins ara les coses han passat amb tensions però sense masses violències. Amb tot hem tingut uns quants dies aquí que semblaven les "revetlles", quan el nostre governador va voler treure les barricades que la gent espontàniament havia creat per protegir-se de les seves milícies de joves que sembraven el terror i les amenaces en tot el veïnat. I ja no han aparegut més. La gent no veu les coses clares aquí i un cert nombre de persones, miren de fugir a Tana per més seguretat. Uns 40 nois nostres ja han seguit així llurs pares.

  Esperem que la serenor vagi fins al final. Però amb tot això no us estranyeu si no rebeu cartes nostres. Nosaltres tampoc rebem les vostres i des de fa tres mesos (ni d'altres llocs de l'illa).

  De totes maneres, hem pogut anar continuant els estudis i l'educació dels nostres nois "gairebé normalment". Nosaltres tenim els fills de pares de les dues tendències! Els de Tana la capital on hi ha Ravelomanana, ho tenen més malament ja que al no haver-hi gasolina a causa del tancament de la carretera , gairebé tot s'ha de fer a peu, amb l'economia per terra i els preus ben amunt.

  El temps tampoc en hi ha ajudat. Durant els dies més crítics, un cicló fa fer la seva aparició a prop nostra. Va passar a uns 100 km dins del mar. El vent no va fer masses desastres però d'aigua en va caure un bon grapat. L'endemà, no es va fer classe per tal de que els nois ajudessin a refer les seves cases doncs hi havia barris amb més d'un m. d'aigua. És un problema per a moltes famílies ja que l'aigua és bruta doncs no hi ha canalitzacions i al ser tota la ciutat construïda sobre la sorra, no hi han voreres gairebé enlloc tret del casc antic de la ciutat. Aquí a l'escola, els terrenys de futbol, era com una gran piscina, però només amb mig metre d'aigua (algun dels nostres nois es van banyar)

  I com que també tenim humor, hem aprofitat tot aquest temps i les pluges, però de fet ja venia de més lluny, per posar el nom als arbres del campus de Stella. I amb tots aquests anys n'hem plantat molts i molt variats. I va esdevenint com un costum de mirar quin nom i particularitats te cada espècie. D'això en diem "un arboretum" . Veniu i ho veureu,( però ara no.)

  Us deixo. Que tingueu unes bones vacances i bona Pasqua. Esperem que aviat podreu rebre notícies dels vostres becats. Els que els teniu a Tana o rodalies, sapigueu, si més no que les seves vacances les passaran estudiant, mirant de recuperar els dos mesos perduts a causa de la inestabilitat del país (també els toca estudiar, no?)

Adéu. Amicalment.


Gmà Joan Sala

 

 

Proide Bages